A partir d’una selecció del repertori de les cançons de taverna, de beure i del vi dels Països Catalans que ha arribat fins al segle XX, que en ocasions ens acosta a les tavernes del Renaixement i altres vegades ens acosta als ritmes de rumba, retrobarem aquest important patrimoni de la cultura del vi de casa nostra. I ho farem a partir d’un espectacle en què el teatre i la música es donen la mà a partir d’una línia argumental en què l’amor i el vi es retroben i dialoguen a partir dels efectes que provoquen en l’ésser humà i en les seves reaccions i sentiments. Es a dir, de les diferents passions que se’n deriven: l’eufòria, la bogeria, el desinhibiment, la valentia, la bogeria passatgera... Sempre amb l’alè d’ironia i sarcasme que es creava dins les tavernes.

La necessitat de donar major realisme fa teatralitzar el concert. És a dir, fer que els músics i l’actriu interactuïn amb el públic buscant la seva complicitat. L’argument de l’obra, que versa sobre l’amor i el vi, és el fil conductor entre unes cançons, ara ja oblidades, però que immediatament connecten amb el públic... de quan la gent bevia i cantava a les tavernes. En definitiva, un espectacle dinàmic i entretingut.